DIARI DE SES ILLES (2): EXEMPLES A SEGUIR

Alcúdia, Capdepera i Cala Rajada. Són els tres municipis que hem visitat aquest dijous, tres espais dels quals cal prendre exemple per diversos motius. Alcúdia conserva el seu Nucli Antic en perfectes condicions. Els carrers nets i plens de plantes donen la benvinguda als visitants i un té la sensació de passejar per una mena de paradís perfecte on res falla, on tot és fet a mida. Crec que és un exemple a seguir perquè molts dels nostres municipis han fet malbé la seva part antiga o l'han reconvertit en una zona moderna on els nous elements no lliguen amb els de sempre ni amb cola.
Capdepera té un castell medieval que sembla acabat de construir ahir. S'ha restaurat a fons i la part que el temps s'endugué ha tornat a aparèixer sense que es noti cap diferencia. A més, el castell és un museu permanent i aquest fet també crec que cal seguir-lo. A les nostres comarques hi ha desenes de restes de castells abandonades i els que hi ha en peu són en mans privades o pertanyen a les administracions que no hi fan res.
Per acabar, Cala Rajada. Un petit poble de pescadors amb un port pesquer que a enveja i tot un seguit de restaurants on els cambrers parlen cinc idiomes: mallorquí, castellà, anglès, francès i alemanys. Igualet que a casa nostra. Ves a l'estiu a un restaurant de costa de Salou o Cambrils i comprovaràs com parlen el castellà i, com a molt i perquè són de la terra, el català. Falta professionalitat i sobre fama. Recomano els tres indrets, Alcúdia si us interessa la calma (menys als mesos d'estiu), Capdepera si sou amants de la historia i Cala Rajada si us agrada gaudir de la bona gastronomia i un tracte humà de primera. Demà, més.

Nota: la foto l'he fet aquest migdia en un dels carrers d'Alcúdia. Quins colors, oi?

Segona nota: Enhorabona a les 4.000 persones i més de 300 entitats que avui han defensat Tarragona en l'acte convocat a les escales de la Catedral. Des de la distancia hi he estat present.

Read More »»

DIARI DE SES ILLES (1): QUÈ HI FEM AQUÍ?

Amb aquest post inicio el Diari de Ses Illes, escrit des d'un pis que hem llogat amb la Mar just al davant del Port Esportiu de Pollença, al nord de Mallorca. Feia mesos que necessitàvem marxar, fer un repòs, prendre'ns uns dies de calma i desconnectar de tot i de tots. L'any que estem enllestint ha estat especialment dur per tots aquells fets que he explicat en aquest blog i molts altres que m'he guardat, ens hem guardat. Ahir dilluns varem arribar a l'aeroport de Palma procedents de l'aeroport de Reus. Una hora més tard ja érem a l'altra punta de l'illa, al pis on serem fins el proper 10 de gener. Les primeres impressions són molt bones. Pollença és un racó d'aquells que passa del caos estiuenc a la calma de la tardor i l'hivern. Prop de casa tenim tots els comerços necessaris i just davant dels nostres nassos, el mar, aquell element que tan necessita la Mar i que tan m'enamora a mi. Aquest mati hem anat amb el cotxe fins el far de Formentor fent un recorregut que és tot un regal per la vista. El nord de l'illa de Mallorca combina el típic paisatge de costa amb la verdor de les muntanyes, plenes de pins i milers de plantes i flors, que s'embolcalllen amb les ones sempre tímides i de color turquesa. El mar és transparent com el cel, i l'aire, pur i seré com la gent de la zona que hem conegut fins ara. Els propers dies ens serviran per xafardejar i mirar, observar i escoltar, conèixer a fons aquest espai que ens ha cridat per a fer aquella aturada que tant ens demanava el cos i la ment. Demà, segona entrega del diari de Ses Illes. Espero que us agradi.

NOTA: La foto del post l'he fet des del menjador del nostre pis llogat. Quines vistes, oi?

Read More »»

POESIA VISUAL

Ara que s'apropa el cap d'any i abans de fer la carta des bons propòsits, us regalo aquesta muntatge, poesia visual, dedicat a tota la gent que ha fet que el 2009 sigui l'any del xoriço. Podeu ampliar la imatge fent clic sobre ella.

Read More »»

BONES FESTES, BON PESSEBRE

Molt bones festes per a tothom, fins i tot per aquells que voldrien veure aquest blog tancat. Aquest post és curt però de molta qualitat. Us penjo dos vídeos. El primer és el del pessebre 2.0 que ha realitzat l'amic Mon de la Garrofa de Mont-roig. Els participants hem pogut triar la figura que volíem que ens representés i el Mon ha fet la resta, un treball genial que ha donat uns resultats excel·lents. El segon vídeo és de la BBC i hi veureu els presentadors d'un programa explicant les tradicions escatològiques del nostre país: el caganer i el caga tió. Espero que us agradin els dos vídeos.

Read More »»

UN TRIST EXEMPLE

Hi ha fets i situacions realment sorprenents. Us explico la que vaig viure aquest dilluns al migdia mentre dinava un entrepà en un bar d’un barri tarragoní. És un d’aquells bars on els productes més consumits són els quintos, les barreges i els gots de vi. La cambrera que hi treball té quatre fills, dos nens i dues nenes.
El dia era molt fred i la pluja no havia parat de caure acompanyada de la sensació d’una aiguaneu desitjada però tímida. La més petita de les nenes, uns vuit o nou anys, va comparèixer al bar per dir-li a la mare que se’n anava a escola. I la mare va començar a dir-li que no anés a escola, que per una sola hora que tenia de classe més valia que es quedés dormint al llit. La nena va insistir, volia anar a classe.
Feia pocs minuts que el fill gran, té 13 anys, havia entrat al bar no sé per quin motiu. Davant la insistència de la petita, la mare li va dir al seu fill que acompanyés a la seva germana i ell li va respondre textualment: No, ja saps que és molt tossuda i no la porto a escola.
La nena li va fer un petó a sa mare i se’n va anar al col•legi. I mentre marxava i es tancava la porta, el seu germà li va dir: Com vagis a escola, et vindré a buscar i et fotre dues hòsties que et trencaré la cara. I al bar va seguir la conversa amb la participació dels consumidors de quintos, barreges i gots de vi recriminant l’actitud de la nena. Únicament una persona va dir que l’obligació de la nena era anar a classe però el comentari va caure com una gerra d’aigua freda i tothom va callar.
Les següents aportacions del personal van anar dedicades a un vídeo de la cantant Shakira que emetia una cadena musical per la televisió. La tropa en va destacar els seus atributs sexuals i aquell local anomenat bar es va convertir en quelcom semblant a una teràpia en grup dels addictes al sexe. Tenia feina, vaig marxar de nou a l’oficina sabent que em perdia els coneixements d’un esgraó de l’evolució humana que Darwin no va estudiar a fons.

Read More »»

CINC COSETES

Cinc cosetes, aportacions importants i ben pensades.

Primera: No puc entendre com el President del Parlament de Catalunya, Ernest Manac, pot donar suport a l'acte de Reus quan va assegurar que faria de mitjançer en aquest "conflicte".

Segona: No comprenc com a Reus, on van de llestos en segons quins temes, poden sumar 197 entitats i hi sumen tots els balls i elements festius com si fossin associacions a banda. Sumar per sumar, que sumin els panteons dels morts il·lustres i segur que arriben al miler.

Tercera: No m'entra al cap veure que a Tarragona es farà una resposta popular a la ja feta a Reus. Les opinions de la polititzada portaveu del moviment Mou-te, no em diuen res i m'aporten, conjuntament amb les de la portaveu municipal, un sentiment de "baralla de campanaret i revenja de nen dolent".

Quarta: No entenc l'aparició de tants mediocres mitjans escrits en paper en uns moments on mana la xarxa i on tenim un antecedent, el "Més PSC", polititzat pel comissari rebel sense càrrec i rebotat (toca fer-ho en plural): CACA.

Cinquè: Si entenc (notícia del dia) que l'actual responsable dels Mossos d'Esquadra (Cos de Bastoners de Catalunya) sigui en un futur la cap de llista dels verds al parlament. Passarà de ser un zero a l'esquerre a ser un zero a tot Catalunya.

Atenció: Ull quan mireu l'entrevista que li han fet al president de la cambra de comerç de Tarragona. Tal i com seu, us podria treure un ull si li peta el botó de l'americana. Tanta imatge per acabar fent el ridícul. Pànic!

Read More »»

REFLEXIONS NADALENQUES

Llegeixo que els majoristes de fruites, verdures, peixos i mariscos han decidit deixar els seus productes a uns preus més populars per evitar una davallada en les vendes o, dit en un argot d’esperit nadalenc, per facilitar unes bones festes a tothom.
Tinc un amic que em deia que fa anys que el preu del peix i el marisc es manté i no s’ha augmentat quan arriba l’època de Nadal. Tinc un altre amic fruiter que em comenta que enguany per només 15 euros podrem fer un menú nadalenc que inclou peix i marisc, verdures i fruites a dojo, per parar un tren.
I me’ls crec a tots, de veritat. El que no em cap al cap és que ara baixin els preus i encara hi guanyin diners quan han estat anys i anys fent-nos pagar xifres insultants per omplir-se les butxaques gràcies al nostre afany consumista.
Diuen que aquest any únicament augmentaran els preus de les joguines i que cada nen en rebrà, de mitjana, fins a vuit. Particularment em sembla molt excessiu que es facin realitat tots els desitjos i peticions que els més petits escriuen a la carta als Reis. Crec, sincerament, que els pares han de ser els primers en donar exemple i fer entendre als nens, en nom de ses majestats d’Orient, que tot no es pot tenir.
Si comprem al nen tot allò que ens demana l’estem acostumant de la pitjor de la maneres, li estem dient que tot és al seu abast i que la vida són flors i violes. Si donem més valor a les coses, als petits fets, si pensem en la nostra infància, podrem aportar nous valors als nostres fills i fer-los entendre que si els Reis els hi porten tot el que demanen, a altres nens no els hi toc a res.
Són petites reflexions nadalenques, sense cap intenció de crear un debat amb comentaris enfadats. Amb tot, quan compreu, feu la compra amb mesura.

Read More »»